La recuperació fa un pas enrere al setembre

L’activitat no ha anat bé durant el setembre. El creixement econòmic del sector privat de la zona euro s’ha desaccelerat encara més, i s’ha acostat molt a l’estancament. De tota manera, cal dir que l’índex PMI Compost encobreix una economia de dues velocitats que cada vegada es fa més palesa. D’una banda, Alemanya ha registrat un alt ritme de creixement, amb un resultat molt superior al de la resta de la regió. Itàlia ha estat l’únic país que també ha marcat una expansió, tot i que l’alça ha estat marginal. Mentrestant, França i Irlanda han tornat a caure en el terreny de la contracció, i el fort deteriorament de l’activitat del sector serveis ha afectat intensament el comportament del sector privat d’Espanya. N’hi haurà prou amb la locomotora alemanya per a ajudar-nos a sortir de la situació?

Segons aquest indicador, l’estat espanyol ha registrat al setembre la contracció més gran de l’economia del sector privat en quatre mesos. I ho fa per segon mes consecutiu amb un ritme accelerat. No obstant això, l’índex mostra tendències clarament divergents en l’àmbit sectorial. En realitat, això ja ho podíem intuir divendres passat, amb les dades de desocupació i afiliacions a la Seguretat Social que vam comentar a la píndola. Mentre que la producció manufacturera ha continuat creixent –cosa que fa que l’actual període de creixement s’estengui a tres mesos– l’activitat del sector serveis ha registrat una contracció molt forta i accelerada.

Tenint en compte el repunt tècnic considerable que s’espera en el PIB del tercer trimestre, atesa la magnitud de la caiguda registrada en el segon, si hem de fer cas de les dades de l’índex PMI, és molt poc probable que la recuperació es mantingui en taxes prou fortes per a ajudar a disminuir com caldria la considerable bretxa d’activitat que es va obrir a la primera meitat de l’any.

La confiança sobre el futur dels empresaris ha millorat des de l’agost fins a arribar a la seva màxima de tres mesos (encara que es va mantenint molt per sota de la mitjana històrica). Les empreses que han indicat expectatives positives les vinculen a les esperances d’una forta reactivació de l’activitat i les vendes, una vegada que la pandèmia es mantingui sota control. Malgrat tot, algunes empreses han assenyalat una incertesa considerable sobre les perspectives i es mostren preocupades per l’impacte que pugui tenir la crisi a llarg termini en l’ocupació i el consum.

Em preocupa especialment el comentari final que fa sobre l’evolució de l’activitat de l’estat espanyol el director econòmic d’IHS Markit i responsable de l’informe. ‘A causa de l’augment de la destrucció d’ocupació, dels marges de beneficis sota pressió i de la possibilitat de creixents restriccions per evitar una major propagació de la covid-19, el risc que hi hagi l’anomenada “doble caiguda” va augmentant’. D’això, no se n’havia parlat fins ara, però l’evolució tan negativa de la pandèmia a l’estat espanyol d’aquestes setmanes – Madrid, sobretot–, fa que algú ja ho pensi. De fet, no és més del que asseguren molts analistes d’aquí, que l’economia estatal no resistiria un segon confinament, però que es comenti a Europa…